Bresquillas

penso o escric poemes i poemes
al llindar clos del meu cos encallat;
no veig la llum que ara ens volem donar
perquè els records es filtren diligents
i el present fuig com si no hi fóssim,
nosaltres dos que hem bastit l'univers
i no ens podem estimar al planeta
mateix on som curiosos l'un de l'altre.